No sé viure si no és amb tu. No tinc valor, no sé ni qui soc. Em vas dir que t’anaves i els teus llavis somreien però els teus ulls no eren més que dolor. No vaig voler parlar. Al final et vaig dir adéu. No sé si va ser l’orgull però et vaig deixar anar sentint tant amor... Des de aquell dia que et vas anar tinc el alma trista. Com oblidar-te.
Això sí que era amor…
Ada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada